Dia de la dona: 8 M Història d’una lluita
Després dels actes i mobilitzacions del 8 de març a Mataró, la Sarai Martínez Vega i la Luisa Méndez Ortiz escriuen sobre la importància de la lluita feminista
Maria Luisa Méndez Ortiz – Militant de ECPM i Activista feminista
Sarai Martínez Vega – Portaveu del GM d’En Comú Podem Mataró
Mataró, 22 de març del 2022
Un any més, el 8 de març vam tornar a omplir carrers i places per reivindicar la igualtat.
Fa segles que carreguem el món a l’esquena pel fet de ser DONES, relegades a ocupar-nos de les cures i a amagar les nostres capacitats i intel·ligència. Portem anys realitzant les feines de la llar, tenint cura dels nostres fills i filles, dels nostres avis i àvies, mentre deslliuràvem als governs de formar i crear llocs de treball per a aquests menesters. També els deslliuràvem d’haver de pagar-nos una pensió digna. Actualment, el risc més alt d’exclusió social té rostre de dona.
Recordem que encara existeixen professions feminitzades com les treballadores de la llar i de la neteja, assistents domiciliàries SAD, totes elles amb sous precaris. És en aquests casos que les polítiques d’esquerres i progressistes són absolutament necessàries, ja que només amb consciència de classe es pot avançar.
Sembla que estiguem parlant d’alguna cosa molt llunyana, però l’avenç de partits reaccionaris ens apropa perillosament a haver de defensar els drets ja assolits actualment. Afortunadament, ens troben preparades i amb polítiques a les institucions que no permetran ni un pas enrere.
Lucía Avilés Palacios, magistrada del Jutjat Penal núm. 2 de Mataró a remès una exposició raonada al Govern espanyol perquè estudiï incloure al codi penal la violència econòmica com a modalitat de violència de gènere o masclista, ja que l’impagament de pensions alimentàries reiterades causa greus perjudicis a la dona i als fills i filles.
La violència masclista és un pop gegant. I les seves potes exerceixen sobre la dona pressió econòmica, abandonament, invisibilització, ansietat… La violència masclista condueix a la dona cap a l’exclusió social i l’aïllament i causa greus problemes a nivell emocional que en dificulta la seva reinserció social.
Per tot això hem de seguir exigint un pressupost més elevat dedicat a polítiques d’igualtat i de lluita contra la violència masclista que permeti una atenció mèdica i ajuda psicològica a les víctimes des del primer moment, que s’ofereixin uns centres d’acollida on s’empoderi a les dones i se les formi per poder deixar de ser víctimes i poder tenir una vida digna.
A pesar de tot el que hem aconseguit a dia d’avui, encara se’ns ofenen els SENYORS quan reclamem noms de dones per a espais públics. Quan la paritat brilla per la seva absència i el patriarcat i el masclisme estructural està tan arrelat a la nostra societat, ens toca seguir reivindicant una educació amb perspectiva de gènere, desmuntar rols preestablerts i lluitar per impedir que les propostes polítiques misògines, patriarcals i reaccionàries ocupin espais de poder.
Visca la lluita feminista!
(En memòria de totes las cridaven “pan y rosas” el 8 de març del 1908)
