Demanem al govern de l’Estat la no aplicació de les regles fiscals fins a l’any 2023 per poder continuar dedicant els romanents municipals a despeses de rescat social i econòmic

El nostre grup municipal presenta una Declaració Institucional on, a més a més, instem a la creació d’un Fons Extraordinari destinat als municipis amb una dotació mínima de 3.000 milions d’euros per contribuir a la recuperació econòmica i social

A continuació podeu llegir la Declaració Institucional presentada:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’EN COMÚ PODEM MATARÓ PER INSTAR EL GOVERN DE L’ESTAT A AMPLIAR LA SUSPENSIÓ DE L’APLICACIÓ DE LES REGLES FISCALS ALS ENS LOCALS ALS ANYS 2022 I 2023

La pandèmia provocada pel COVID-19 ha generat una crisi sense precedents en totes les economies del món que trigarà uns quants anys a superar-se.

A Europa, l’economia va patir el 2020 el major enfonsament des de la Segona Guerra Mundial. Segons l’oficina estadística Eurostat, el PIB va caure el 6,8% a la zona euro a causa de les fortes mesures restrictives adoptades per afrontar la pandèmia.

Les successives onades de contagis estan retardant la recuperació europea que pot patir profundes cicatrius en forma de fallides empresarials, atur de llarga durada o majors desigualtats socials. Així, les previsions actualitzades el mes de febrer per la Comissió Europea rebaixaven el creixement del PIB de la Unió Europea per a 2021 del 4,1% estimat a la tardor passada, al 3,7%.

A Espanya, el 2020 ha estat encara pitjor amb un descens de l’11% (una caiguda del PIB que duplica l’experimentada per Alemanya, -5%) segons dades publicades pel mateix Govern i el que és més preocupant, a finals de 2022 encara no hi haurà condicions de recuperació del PIB previ a la crisi ja que les previsions realitzades per Brussel·les apunten a un creixement del 5,6% i 5,3% per 2021 i 2022 respectivament.

Totes aquestes dades ens demostren que, tal com ja ha anunciat la Comissió Europea, la possible recuperació a la UE serà desigual. A més, el pla de recuperació i resiliència no estarà a ple rendiment abans de finals de 2021.

Davant d’aquesta situació, Brussel·les ha instat els països que no retirin els estímuls, ni les mesures temporals per evitar el tancament d’empreses o l’extinció a gran escala de llocs de treball i no accentuar la crisi social.

La suspensió de l’aplicació de les regles fiscals, aprovada pel Congrés dels Diputats el 20 d’octubre de 2020, per als anys 2020 i 2021, constitueix una de les mesures del Govern de l’Estat i que fortament reivindicada pels governs locals ha tingut un impacte positiu en els ajuntaments.

Aquesta mesura va ser adoptada després que la Unió Europea anunciés el març de l’any passat que, per primera vegada en la seva història, activava la clàusula d’escapament general del Pacte d’Estabilitat i Creixement i suspenia l’aplicació dels límits de deute i dèficit continguts en dit Pacte.

D’altra banda, cal recordar que els governs locals han vingut reclamant des de sempre, en primer lloc, la flexibilització de les Regles fiscals i posteriorment, la seva no aplicació,.

Tot i que la suspensió de les Regles fiscals es va aprovar al darrer trimestre del l’any 2020 aquesta mesura ha permès els Ajuntaments, finançar les despeses excepcionals derivades de la pandèmia amb els seus propis romanents. Ara bé, després d’examinar les previsions de creixement del PIB a Espanya considerem que en 2022 i 2023 continuaran existint necessitats i demandes socials, i projectes municipals de recuperació de l’activitat, l’economia i l’ocupació.

Analitzades aquestes dades, podem afirmar que les entitats locals, que ja han compromès recursos en els exercicis 2021 i 2022 per a la posada en marxa d’iniciatives extraordinàries i urgents de tipus econòmic i social amb l’objectiu de reduir les conseqüències negatives d’aquesta pandèmia, hauran de mantenir i/o ampliar les mesures a l’any 2022 i 2023. Un increment de despesa que es produeix en un context de forta caiguda d’ingressos.

Davant d’aquesta realitat és necessari i urgent ampliar la suspensió de l’aplicació de les regles fiscals fins a l’any 2023 i poder continuar utilitzant els romanents per a la recuperació i les transformacions de model. De fet, la Comissió Europea, ja ha avançat que els indicadors suggereixen “que cal continuar aplicant la clàusula general de salvaguarda el 2022 i desactivar-la a partir de 2023″.

Però davant de l’evolució de la pandèmia, els ens locals necessitem més recursos addicionals. I no és suficient amb la suspensió temporal de les regles fiscals, calen recursos públics del Govern de l’Estat, participar directament sense tutelatges dels Fons europeus i un Fons compensatori de la Generalitat per a les despeses originades per la pandèmia.

Per aquests motius, i amb l’objectiu de facilitar la resposta necessària a la crisi sanitària i econòmica causada per la pandèmia de la COVID-19, cal insistir en la necessitat de mantenir la suspensió de les regles fiscals i com a conseqüència que les entitats locals puguin continuar fent ús dels seus romanents i contribuir així a la recuperació econòmica i social.

Per tot això, el grup municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. – Instar el Govern de l’Estat que s’estengui els efectes de la no aplicació de les regles fiscals als exercicis 2022 i 2023, d’acord amb el que disposa la Comissió Europea i en paral·lel amb la gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, atès l’alentiment de recuperació econòmica en els propers anys

SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a la creació d’un Fons Extraordinari destinat als municipis amb una dotació mínima de 3.000 milions d’euros per contribuir a la recuperació econòmica i social.

TERCER.- Sol·licitar del Govern de l’Estat que les esmentades mesures siguin adoptades com més aviat possible, abans de l’estiu, a l’objecte de que puguin resultar operatives en aquest any 2021.

QUART.- Traslladar els presents acords al Ministeri d’Hisenda del Govern de l’Estat, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i a les entitats municipalistes de Catalunya.