L’economista Lluís Torrens planteja diferents estratègies que ens poden acostar al benestar per tothom
Mataró, 21 de febrer del 2025
El passat dimecres a la Sala d’actes del Bar del Cafè Nou de Mataró, la Fundació Nous Horitzons, el Sindicat CCOO i la coalició En Comú Podem Mataró van organitzar una xerrada que portava per títol «Una economia per la vida». La dissertació va córrer a càrrec de l’economista Lluís Torrens, membre de la Xarxa Renda Bàsica, exdirector d’Innovació Social a l’Ajuntament de Barcelona i exsecretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Hi va haver al voltant d’una cinquantena d’assistents.
Torrens va plantejar els dos grans reptes de la humanitat: la desigualtat creixent de la població, que fa que els rics cada vegada siguin més rics i els pobres cada vegada més pobres, i l’amenaça creixent de l’emergència climàtica, que fa imaginable la fi de la vida humana al planeta.
Davant d’aquesta realitat, l’economista es preguntava “quant creixement es necessita per aconseguir una bona vida per a tothom? El PIB és una bona manera de mesurar el benestar de la gent? O més aviat caldria pensar en si la majoria de la població té accés als bens i serveis essencials?” En aquest sentit, Torrens va posar com a exemple els Estats Units, que tenen un PIB per càpita molt alt però amb uns alts nivells de pobresa.
Torrens també s’interrogava sobre què volia dir “tenir una vida digna”. I proposava: Alimentació i vestit suficients. Habitatge adequat i segur. Educació i sanitat universal. Energia neta i transport sostenible. Accés a la informació i serveis bàsics. A tot això, el ponent responia que un 80% de la població mundial no cobria aquests mínims.
Acostant-nos a la realitat espanyola i catalana deia que portem deu anys de creixement continu, excepte el 2020 per la pandèmia, i en canvi les privacions de la població pugen. Amb un fet agreujant: tenir treball ja no és garantia de superar el llindar de la pobresa.
La conclusió de Lluís Torrens és que el model de creixement actual no és viable si el que volem és un mínim benestar per a tothom.
Què caldria doncs per garantir una vida digna per la humanitat? Pel que fa als recursos, sosté que amb el 30 % de l’energia i dels materials que fem servir avui, n’hi hauria prou per donar benestar a les 8.500 milions de persones que vivim al planeta. Caldria, doncs, reorientar la producció i distribució de bens i serveis.
També va explicar diferents estratègies que ens poden acostar al benestar per tothom: treball garantit per a tothom, la Renda Bàsica Universal, planificar el subministrament de béns i serveis bàsics com alimentació, energia, habitatge, transport… amb uns mínims gratuïts.
Per últim, Torrens va desenvolupar el que es coneix com «economia del donut», que implica la necessitat de viure entre dos sostres, el del dolor o mancances bàsiques i el de la sostenibilitat del planeta. I va contraposar-ho a l’altre sostre, el del dèficit, tan conegut històricament pels europeus.
Després de l’exposició hi va haver un torn de preguntes per part del públic assistent.
