La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró aprova una Declaració institucional que ha presentat En Comú Podem Mataró amb propostes dirigides al Govern espanyol i al Govern de la Generalitat que ajudin a garantir el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes
Mataró, 3 d’octubre de 2022
La Declaració institucional presentada per En Comú Podem Mataró ha rebut els suports del PSC i d’ERC i el vot en contra de Junts per Mataró i de C’s
A continuació reproduïm el text de la moció aprovada:
Les administracions públiques (Unió Europea, Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i ens locals, amb una menor responsabilitat) no podem defugir del deure i del compromís de garantir la qualitat de vida de la ciutadania ni de respondre a problemes que s’han accentuat en els darrers mesos com l’increment en el preu de determinats béns i serveis bàsics. Els increments de preus tenen diferents causes: conjunturals (com la invasió russa a Ucraïna), estructurals (com el progressiu exhauriment dels jaciments de combustibles fòssils) i institucionals (com el deficient funcionament marginalista del mercat elèctric). Per tant, les solucions han de ser múltiples i no generar efectes col·laterals negatius sobre altres prioritats de l’agenda social i ecològica.
L’escalada de preus posa en risc de major pobresa especialment a determinats ciutadans i ciutadanes vulnerables. La classe treballadora cada vegada és més pobre. És imprescindible que les classes populars no perdin poder adquisitiu davant l’actual situació inflacionista si no volem disparar encara més les taxes de pobresa. Fins el mes de febrer passat, el 44% de l’increment de preus ha estat com a conseqüència de l’increment del preu de l’electricitat i un 28% als hidrocarburs (derivats del petroli i gas), essent aquestes partides de consum un 12% del total dels consums de les llars.
A més a més, en l’àmbit del lloguer, les famílies llogateres estan dedicant el 42% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una xifra molt per sobre de les recomanacions de la Unió Europea i les Nacions Unides. Durant la darrera dècada, els preus del lloguer ja s’havien duplicat a les grans ciutats, i ara ens trobem davant una nova bombolla, amb pujades de més del 20%. En conseqüència necessitem urgentment un nou decret que congeli els lloguers i veti els desnonaments almenys fins la finalització de l’emergència social, en previsió d’un hivern marcat per uns preus de l’energia disparats.
Alhora el Banc Central Europeu, ha decidit augmentar el tipus d’interès. L’euríbor se situava el setembre de fa un any en el -0,492% –qui no recorda els tipus negatius– per situar-se avui en 1,893% de mitjana. El còctel d’inflació elevada i augments de tipus d’interès implica un menor poder adquisitiu, menys compres per part de les famílies, i aquesta menor demanda interna pot portar a la recessió.
Finalment en l’àmbit del cost de l’alimentació, diferents productes de primera necessitat han pujat el darrer any un 14%. Els ous un 19,2%. I el pa un altre 18,9%. Limitar o congelar els preus pot ser una solució extraordinària en un context excepcional com s’ha fet amb els preus del transport públic (i que considerem que caldrà prorrogar) i el carburant. En aquest sentit fora bo arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d’una dieta sana siguin accessibles a tothom. Arribar a un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.
En l’actual context, els costos que origina la inflació a la ciutadania han de ser repartits equitativament mitjançant un pacte de rendes. En aquest sentit el pacte de rendes esdevé un instrument fonamental per lluitar contra els efectes de l’increment continuat de preus i per aconseguir que els efectes de la crisi no recaiguin en la classe treballadora. El pacte de rendes, doncs ha de ser la fórmula de concertació de tots els agents econòmics per al repartiment equitatiu del cost de la inflació i una manifestació evident de la recerca de la consecució del valor de la solidaritat entre la ciutadania. En aquesta conjuntura, els poders públics han de formar part activa i fonamental del pacte de rendes, no només afavorint el procés de concertació entre els agents socials i econòmics, sinó també com a actor essencial en l’adopció de mesures econòmiques de control d’activitats estratègiques, gravàmens sobre els ingressos extraordinaris de determinades activitats, grans fortunes, establiment de mecanismes de limitació de lloguers i increment de les pensions i del salari mínim interprofessional.
Cal considerar que els salaris que ja eren molt més baixos que els països UE estan creixent per sota de la inflació llastrant la capacitat de consum de les llars, mentre que els beneficis empresarials afavorits per l’augment dels preus s’estan incrementant o hi ha clares perspectives de que ho facin. L’augment dels salaris en el marc de la negociació col·lectiva és el principal instrument del pacte de rendes ja que redueix la pèrdua de poder adquisitiu de les llars. Per tant cal defensar aquest increment com a contribució a la promoció d’un creixement i una recuperació de l’activitat econòmica sostinguda, sostenible i inclusiva, en el marc del compliment de l’Agenda 2030, en particular de les fites 1.2, 8.3 i 10.4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, de manera respectiva, a l’erradicació de la pobresa, la promoció de polítiques orientades a la creació de llocs de treball decents i a l’adopció de polítiques salarials que aconsegueixin de manera progressiva una major igualtat, especialment entre dones i homes, i a una major cohesió social.
Al mateix temps cal adoptar mesures per al sosteniment dels ingressos reals dels col·lectius més vulnerables, com l’augment de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i d’altres prestacions de garantia d’ingressos, el compromís de revaloració de les pensions i l’establiment d’ajuts directes a treballadors i treballadores, autònoms i autònomes i desocupades amb rendes baixes.
D’altra banda i com a factor essencial en la redistribució d’esforços cal establir un gravamen excepcional sobre els sectors els marges de beneficis dels quals es puguin veure més afavorits per l’escalada de preus i . Així, es pot establir una prestació patrimonial dirigida a reforçar el pacte de rendes de manera que determinats grups econòmics realitzin una aportació obligatòria que permeti reforçar l’acció pública dotant-la de recursos addicionals per al sosteniment del pacte respecte de les persones més desfavorides. Els sectors en què la pujada de preus pot incrementar més els beneficis són el sector elèctric, gasista i petrolier i el de les entitats de crèdit.
En el primer cas, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el 2021 els quatre grans grups del sector integrats a l’IBEX-35 van aconseguir 9.000 milions de beneficis. I en un exercici amb baixos tipus d’interessos com el 2021, les grans entitats financeres distribuïssin dividends per 13.400 milions, 3.500 milions el primer trimestre del 2022.
Altrament cal recordar que la insuficient capacitat recaptatòria i redistributiva del nostre sistema fiscal és una de les causes de la major concentració de la riquesa, un altre dels problemes estructurals que emmalalteix la nostra economia i que té un alt impacte social i econòmic. Per a això és imprescindible dur a terme una reforma de l’actual sistema tributari amb una triple finalitat: en primer lloc, augmentar l’eficiència i potencial recaptatori que permeti garantir la sostenibilitat i qualitat dels serveis públics, la capacitat de les Administracions Públiques per a respondre a situacions extraordinàries com la pandèmia de COVID-19 o les recents crisis i la necessària redistribució de la riquesa.
Si bé, en l’actualitat, el sistema fiscal espanyol compta amb una figura tributària de caràcter directe i naturalesa personal que grava el patrimoni net de les persones físiques, l’Impost sobre el Patrimoni, aquest s’ha desvirtuat atès que les comunitats autònomes governades per al PP l’han suprimit mitjançant una bonificació del 100% de la quota.
Per tot això, considerem que el sector energètic i el sector de les entitats de crèdit poden contribuir a reforçar el pacte de rendes. A més cal recordar que en el passat recent es va invertir una ingent quantitat de recursos públics per al rescat d’entitats financeres que va permetre el sanejament del sector, la realització de reestructuracions empresarials i les millores de les perspectives de negoci. De fet ha tirat endavant al Congrés dels Diputats la Proposició de llei per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit amb 187 vots a favor, 153 en contra i 8 abstencions.
En aquest sentit proposem una prestació es calculi sobre la xifra de negocis en el cas del sector energètic i sobre el marge d’interessos i comissions en el cas de les entitats de crèdit que permeti que l’aportació pels grans grups econòmics que els integren es faci de forma aproximada a la seva quota de mercat a cada sector, cosa que garanteix una distribució equitativa i òbviament que aquesta prestació no repercuteixi en la ciutadania.
El cas del sector energètic aquesta proposta estaria alineada amb el nou impost que gravaria el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils –petroli, gas, carbó i refinament- anunciat per la presidenta de la Comissió Europea i que ara de manera urgent cal que el Consell Europeu adopti per a un repartiment més just del cost de la inflació.
En el cas de grans fortunes es proposa la regulació de l’Impost de grans fortunes per a fer front a les despeses ocasionades per l’actual crisi econòmica, avançar en la construcció d’un sistema fiscal just i augmentar la seva equitat vertical i contribuir positivament a la sostenibilitat de l’estat del benestar.
Ara bé, la ciutadania i les classes populars no són les úniques afectades per l’augment del cost de l’energia i d’altres béns. Els ajuntaments també veurem com les despeses d’energia creixen exponencialment i tindran un gran impacte en els pressupostos i en la planificació de les hisendes locals. Així doncs, l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat han de mobilitzar els recursos necessaris per tal que els nostre ens locals puguin abordar l’increment dels preus energètics.
Per concloure, és important comprometre’ns a un pacte de rendes. Les mesures i aportacions per assegurar el bé comú no han d’efectuar-se per part d’una majoria social per a rescatar uns quants, sinó, al contrari, uns quants ho han de fer al conjunt social, amb el repte d’afavorir el bé comú i un futur de prosperitat compartida.
Per aquests motius, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els següents acords:
Primer.- Instar el govern de l’Estat a realitzar un Pacte de Rendes que inclogui diferents mesures:
- Increment de l’SMI seguint les recomanacions del comitè d’experts amb el compromís d’arribar el 2023 com a mínim al 60% del salari mitjà que indica la Carta Social Europea.
- Establir un impost extraordinari sobre el marge d’interessos i comissions en el cas de les entitats de financeres
- Instar el Ministeri d’Hisenda a impulsar una Llei d’Impostos a les grans fortunes.
- Adequar i implantar el nou impost europeu que gravi els beneficis extraordinaris que generen les empreses energètiques que s’apropiï d’aquests beneficis caiguts del cel.
- Congelar la pujada de lloguers d’habitatges mentre duri la situació d’excepcionalitat inflacionària.
- Establir una coordinació real de les rendes garantides i l’Ingrés Mínim Vital per simplificar els sistemes d’ajut, evitar duplicitats amb l’objectiu de fer suportables els impactes que tindran les transformacions energètiques en els diferents sectors econòmics.
- Estudiar un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d’una dieta sana siguin accessibles a tothom.
Segon.- Instar el govern de la Generalitat a:
- Accelerar l’electrificació del parc de vehicles, l’ampliació dels serveis de transport electrificats (trens, tramvies, autobusos…)
- Impulsar i finançar un pla per a la instal·lació massiva d’energies renovables i la millora de l’aïllament de les llars.
- Desenvolupar polítiques de suport per als sectors més perjudicats per l’increment de preus que garanteixi les rendes dels sectors amb ingressos baixos.
- Establir una estratègia de política agrària i ramadera que reactivi el sector i garanteixi proveïment de productes alimentaris saludables i de proximitat
- Revisar la política de menjador de les escoles per tal de garantir un àpat saludable al dia, tot ampliant les beques i reduint els costos de menjador
Tercer.- Instar el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat a mantenir, fins que l’actual escenari d’inflació reverteixi i es garanteixi el poder adquisitiu de la ciutadania, la gratuïtat dels serveis de Rodalies i Mitja Distància de Renfe i la reducció de les tarifes de l’ATM per a usuaris i usuàries habituals, amb l’objectiu de protegir la ciutadania dels efectes de l’alta inflació i reduir la nostra dependència energètica dels combustibles fòssils.
Quart.- Instar l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat la creació d’un Fons Extraordinari per afrontar l’augment del cost de l’energia amb aportacions d’ambdues administracions
Cinquè.- Comunicar els presents acords a la Presidència de la Comissió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el Ministeri de Consum, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, l’ATM, CCOO, UGT, CEOE i les entitats municipalistes de Catalunya.