El passat 27 de febrer ens va deixar el nostre estimat company Tarsici Aragó. En el seu funeral, que va tenir lloc l’endemà al tanatori de Mataró, el també company Pep Canal va llegir el següent text, glossant la figura d’en Tarsi en tant que militant d’esquerres:
La trajectòria política d’en Tarsi és ben fàcil de resumir:
La d’un home d’esquerres, compromès amb la cerca d’una societat justa, democràtica i igualitària.
Forma part d’aquella generació nascuda en la postguerra civil que va patir en pròpia carn la repressió de la dictadura franquista; que va implicar-se directament i decidida en la lluita clandestina contra el franquisme, a favor de les llibertats democràtiques, de l’amnistia i del reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, i que va continuar lluitant, fins l’últim moment, pels mateixos objectius en tot el període democràtic.
En Tarsi inicia la seva activitat política a la universitat, on participa activament del moviment estudiantil antifranquista. És detingut 2 vegades, apallissat, empresonat a la Model durant mesos i processat al Tribunal de Orden Público, el TOP. L’arribada de la democràcia i la promulgació de l’amnistia li evita majors conseqüències penals.
Militant en aquelles dates del Partit Comunista Internacional, d’orientació maoista, el 1973/74 ve a viure a Mataró amb la seva companya d’aleshores, la Lluïsa. Arriben a Mataró enviats pel partit, per ajudar a extendre l’organització política i la del sindicat vinculat amb el mateix; la Central Sindical Unitària dels Treballadors. Al poc temps, el PCI es transforma en el Partit del Treball d’Espanya i, més endavant, en el Partit del Treball de Catalunya, el PT, el partit amb que més vam identificar el Tarsi.
A Mataró, van a viure al barri de Cerdanyola, al carrer Marathon.
En Tarsi s’implica totalment amb el moviment associatiu del barri i de la ciutat, especialment en el camp de la sanitat, formant part del nucli fundacional de la Comissió de Sanitat de Mataró, a partir de la Comissió de Sanitat de Cerdanyola. Des d’aquests anys de la transició, 1976-1977, i fins l’últim moment ha format part del moviment de defensa de la sanitat pública a la nostra ciutat. En els últims anys dins la Coordinadora de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme. Dins d’aquesta tasca sectorial en Tarsi posa el màxim interès en la salut dels més petits, en clara relació amb la seva professió –i vocació- de pediatre.
Amb el temps, la desaparició del PT i les circumstàncies polítiques del moment el duen a integrar-se activament a Iniciativa per Catalunya i a l’espai dels comuns, on ha militat fins la seva mort.
Les companyes i companys que l’hem tractat d’aprop en la seva faceta política trobarem a faltar les seves assenyades opinions, la seva bonhomia, la seva discreció, la seva entrega desinteressada amb l’absència de qualsevol afany de protagonisme, la seva absoluta falta de dogmatisme i la seva obertura als canvis polítics i organitzatius de cada moment. En Tarsi, com he dit, ha sigut sempre un home d’esquerres que, per sobre de tot, creia en l’armonia i la col·laboració de la gent d’esquerres i progressista. Era un paladí de la unitat de les esquerres i, per això, estava molt content i il·lusionat en aquesta etapa política en què ens trobem, en la què, per desgràcia, no podrà participar.
Els que l’hem conegut i estimat sempre el tindrem entre nosaltres.
-
-
-
