S’aprova la moció presentada per En Comú Podem Mataró per demanar la reforma del finaçament local

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró aprova la Declaració institucional presentada per ECPM amb els vots a favor de tots els grups municipals a excepció de C’s, que s’absté

Mataró, 11 de gener del 2022

A continuació reproduïm el text aprovat:

Des de fa més de 35 anys els Ajuntaments han reclamat una solució justa en matèria de finançament, que s’ha anat demorant d’una manera inexplicable en el temps, tant pel que fa a l’Estat com al Govern de la Generalitat que ha incomplert l’article 220 que literal diu “Llei de finances locals: 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol”

Des de l’inici de la democràcia al nostre país, a majoria de les forces polítiques han inclòs entre els seus eixos programàtics i compromisos electorals millorar el finançament municipal.

Els governs locals hem assumit un nombre cada cop més gran de competències impròpies i pròpies, tot i que hem vist reduïda la nostra capacitat fiscal mitjançant lleis regressives com la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local o la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera 2/2012; el cert és que hem afrontat crisis econòmiques, i la més recent, la crisi sanitària provocada per la COVID-19, en el marc de la qual s’han hagut d’invertir més recursos i actuacions sobretot en matèria de cobertura social. I ho hem fet malgrat que actualment la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat continua molt lluny (un 13% quan la nostra reivindicació històrica és del 33%) d’un context caracteritzat per grans reptes globals com la crisi climàtica, l’habitatge, la precarietat i altres fractures que s’han produït durant la pandèmia als nostres pobles i ciutats.

Com diem, la recent crisi sanitària provocada pel COVID-19 ha posat en valor el transcendental paper que hem jugat els ajuntaments en la contenció socioeconòmica dels efectes causats per la crisi sanitària del COVID. Per combatre les conseqüències del confinament i la paralització de l’activitat econòmica les entitats locals van desplegar polítiques de tota mena amb l’esforç inversor suportat, assumint competències impròpies i fent grans esforços per ampliar l’escut social per protegir les famílies, bonificar en taxes la hostaleria i el comerç local, o garantir serveis socials bàsics, entre d’altres actuacions.

Ja abans de la pandèmia els governs locals érem els ens polítics que prestàvem i prestem serveis públics essencials des de la proximitat, emparats al principi constitucional i de l’Estatut de Catalunya. Com a tals, requerim un sistema de finançament estable que garanteixi la cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes en el marc de les nostres competències contemplades com a un terra i no com sostre, almenys al mateix nivell que la resta dels governs territorials.

El sistema de finançament local ha de combinar la presència d’un espai fiscal propi que inclogui impostos (propis i compartits), taxes, preus públics i, si s’escau, contribucions especials, que permeti als governs locals exercir la seva autonomia i corresponsabilitat fiscal, amb un conjunt de transferències incondicionals (procedents tant de l’Administració Central com dels Fons de Cooperació Local) que cobreixin la bretxa existent entre les necessitats de despesa estimades en base a les competències assumides i a la capacitat fiscal pròpia que emana de les bases tributàries disponibles.

Són moltes les declaracions de les entitats municipalistes de Catalunya, de la pròpia FEMP, mocions plenàries dels nostres ajuntaments i resolucions parlamentàries que han plantejat com a prioritat resoldre el marc competencial i de finançament dels ajuntaments. És el moment de donar un pas endavant i fer una crida pública per impulsar de manera definitiva el compromís de reforma de les hisendes locals, mitjançant el suport a iniciatives com millorar el finançament i la gestió econòmica dels ajuntaments, suprimir les limitacions existents a la destinació del superàvit local i les rigideses de la regla de despesa i sanejar la situació de municipis en risc financer.

Aquests compromisos estan sobre la taula des de la redacció de l’informe de la Comissió d’Experts per a la revisió del Model de Finançament Local amb què es va complir l’acord del Consell de Ministres de 10 de febrer de 2017 pel qual es va constituir la comissió esmentada. En el cas de Catalunya exceptuant un procés participatiu insuficient sobre els governs locals promogut pel govern de la Generalitat i alguna comissió creada per les entitats municipalistes de Catalunya sobre hisendes locals, mai s’ha dut a terme un treball rigorós que abordés l’infrafinançament local i que donés compliment al nostre mandat estatuari

Per tot això, el grup municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instar el Govern de la Generalitat que abordi de manera urgent una nova Llei de Finançament Local, que contempli, entre altres mesures, l’increment de les transferències incondicionades així com la reforma de l’actual Fons de Cooperació Local per adaptar-lo a les noves necessitats del món local
2. Instar el govern de l’Estat a elaborar i aprovar una nova llei d’hisendes locals quer respecti les competències en matèria de règim local de Catalunya 
3. Iniciar de manera urgent la derogació de la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local del PP, aprovant una nova normativa que concedeixi més autonomia financera a les entitats locals.
4. Iniciar de manera urgent la derogació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera 2/2012 per tractar-se d’una legislació lesiva per a l’autonomia i la suficiència financera local.
5. Instar el Govern de l’Estat a complir l’acord entre la FEMP i el Ministeri d’Hisenda sobre gestió directa dels Fons Europeus de Reconstrucció Econòmica d’ajuntaments d’almenys el 15% del total dels transferits a l’Estat espanyol.
6. Instar el Govern de l’Estat a revisar els beneficis fiscals de l’Església Catòlica pel que fa a tributs com l’IBI, en el marc d’una revisió general dels beneficis fiscals en tributs locals
7. Instar el Govern de l’Estat a establir els mecanismes de compensació per part de l’Estat de les pèrdues de recaptació produïdes com a conseqüència de l’aplicació de la doctrina continguda a diverses Sentències del Tribunal Constitucional sobre les regles de determinació de la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de Natura Urbana.
8. Traslladar els presents acords al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública del Governa de l’Estat, a la Conselleria de Presidència de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, a la FEMP i a les entitats municipalistes de Catalunya.