Sergi Morales Díaz
Regidor d’En Comú Podem Mataró
Janette Sadik-Khan, que va ser màxima responsable del Departament de Transport de la ciutat de Nova York entre el 2007 i el 2013, afirmava en una entrevista recent que “Llibertat no és tenir la capacitat de poder anar a qualsevol lloc en cotxe, llibertat és poder anar a qualsevol lloc sense haver de fer servir el cotxe”. No crec que hi pugui haver una afirmació més revolucionària que aquesta per a una societat com la nostra, segrestada pel transport privat i els vehicles de motor. Profunditzant en l’entrevista, aquesta experta parlava de Nova York (la ciutat de les ciutats) però, en realitat, també està parlant de Mataró i de la nostra aposta per un altre tipus de mobilitat.
Perquè Sadik-Khan, quan apostava clarament per una política d’expansió de l’ús de la bicicleta a Nova York, parlava de Mataró i de la nostra aposta per aquest enginy, que ens ha d’ajudar a bandejar la utilització del cotxe privat pel bé de la nostra salut, de la sostenibilitat del planeta i per la necessitat imperiosa de recuperar l’espai públic, que ens ha estat arrabassat al llarg de dècades. Amb dades a la mà, hem assumit que la nostra ciutat tingui 233 km de xarxa viària (2,4 milions de m2) amb normalitat, però en canvi ens sembla excessiu que la xarxa ciclista ocupi el 3,6 % de la xarxa viària (15 km) en ple segle XXI.
L’ús de transports alternatius més sostenibles no és cap caprici. És una aposta per millorar la qualitat de vida a la ciutat i, que a més, fa que sigui més fàcil per a la gent desplaçar-s’hi. I sí, Sadik-Khan reconeix les dificultats de dur a terme el seu pla. I sí, hi va haver reticències, queixes, i protestes, és clar que n’hi va haver, perquè resistir-se als canvis profunds, com va passar en aquest cas, és una tendència natural de les persones (la majoria de vegades per la pura mandra que ens dóna haver de canviar alguna cosa que venim fent de manera sistemàtica durant molt de temps). Però lluny de desistir en el seu esforç, va perseverar. Es va mantenir ferma en el seu desafiament i va triomfar.
De mica en mica, la gent va anar canviant la percepció: d’una visió individualista va passar a una visió general molt més comprensiva. Van poder comprovar que el disseny de carrers per acomodar aquest “nou” transport els resultava molt més còmode, no només per als ciclistes, sinó per a tothom. Van veure que els carrers esdevenien llocs més segurs, que protegien millor els nens i les persones grans, que la qualitat de l’aire millorava considerablement i que la seva salut també ho feia. Van veure com els negocis, amb aquest tipus de carrils i carrers, elevaven les vendes en percentatges de més del 50%. No va ser gens fàcil, però els resultats van ser espectaculars. Incontestables.
Aquesta nova mirada sobre els carrers de les nostres ciutats ha vingut per quedar-se. Una revolució incruenta, que ens reconcilia amb el nostre entorn urbà, ara agrest i salvatge, ocupat per un automòbil que ens asfixia físicament i espacialment. Les grans transformacions de les ciutats han d’encaminar-se cap a recuperar l’espai públic per les persones, per generar espais, més segurs, més amables, més sans i també més atractius.
Crec, creiem des d‘En Comú Podem Mataró, que l’aposta per un nou transport sostenible, per un transport públic exhaustiu i més eficient, que retorni la ciutat als seus legítims propietaris (la ciutadania corrent), serà el segell d’una gran ciutat. Aspirem a això, sense complexes. I aquest és el camí, com a Nova York: aconseguir que la gent es pugui desplaçar amb més facilitat, amb autobusos d’alta qualitat, amb carrils bici, amb menys trànsit contaminant. Això ha de ser una prioritat per a qualsevol govern que es faci dir ecologista i d’esquerres. Per a nosaltres ho és.
Evidentment, això ha d’anar acompanyat d’una nova xarxa de transport públic molt més eficient que l’actual, d’una aposta pel vehicle elèctric compartit, d’un nou servei públic de bicicletes elèctriques compartides, d’ampliar les zones prioritàries per a vianants, d’una xarxa de camins escolars segurs, d’aparcament dissuasiu per a veïns i visitants i d’espais segurs on poder deixar bicicletes i patinets.
No tinc cap dubte que les ciutats amb més èxit seran les que inverteixin en polítiques sostenibles de transport sense la necessitat de fer servir l’automòbil. No tinc cap dubte que aquelles ciutats que permetin que la gent es mogui per tot arreu sense la necessitat d’agafar el cotxe seran les ciutats on les empreses es voldran instal·lar. I és que ja no es tracta de ser verds i ecologistes (que també), sinó que l’aposta per aquest tipus de mobilitats ha de ser també l’aposta per una estratègia de desenvolupament econòmic sòlid, perdurable i de futur. Un futur que ens està cridant a la porta i al qual no li podem donar l’esquena.
I com deia al principi, per a aquells que defensen que aquest tipus de polítiques atempten contra la llibertat individual, els diria, prenent prestada la frase de Janette Sadik-Khan, que llibertat és poder anar a qualsevol costat sense haver de fer servir el cotxe.
